Barraca Sound Systems
Som la banda sonora d’un carnaval que mai s'acaba: revolta festiva, vermut i tralla. T'hi apuntes?
una revolta festiva i musical, un carnaval que mai no s’acaba. Barregem ska i punk amb poesia, memòria i ganes de sarau, perquè creiem en totes les formes de cultura popular… sobretot quan es canta i balla. El projecte neix com un experiment musical i tecnològic: fem servir la Intel·ligència Artificial per accelerar els processos creatius, experimentar i inventar. Avui som digitals; demà volem ser una orquestra de carn i ossos amb al voltant d’una dotzena de músics dalt l’escenari. I sempre amb la mateixa idea: fer del vermut un manifest i de cada audició o concert, unes jornades per rumiar a banda de divertir-se. Festa sí, Lluita també ✊🏿
Parafrasejant al gran Ovidi Montllor: perquè ens don la gana.
Som revolta festiva musical: cançons, poesies, i relectures per cantar, ballar, i pensar.
Barregem ritme i poesia, Ska i Punk, clàssics i novetats, anecdotari i memòria, cultura popular i reivindicació social.
En el marc de la música experimental, fem servir la IA com a eina per accelerar els processos creatius, experimentar i inventar.
Per a qui estima la música de barraques i els concerts de festa major. Per als defensors desacomplexats de la llengua catalana. Per als qui clamen justícia social i nacional. Per als amants de la cultura popular i el bon rotllo.
A les plataformes digitals, a les festes majors, als concerts de carrer, a les barraques i a tots els llocs on es pugui cantar i ballar. Avui en estudi, demà en directe.
10.02.2026
Aquest tema et clava un cop de realitat amb somriure tort: dos minuts llargs de punk urgent que sona com una porta metàl·lica que s’abaixa i, alhora, com un crit que et desperta. No t’explica el barri: te’l posa a la pell. És una cançó per quan estàs fart de la ciutat-aparador, de la pressa imposada i de veure que viure s’ha tornat un luxe.
01.11.2025
Tribut en clau ska-punk a aquell cuplet que va popularitzar Mercè Serós celebrant el títol de Campió el 10 de maig del 1925, l’any de la xiulada a l’himne espanyol i la clausura de Les Corts, quan el Barça ja era més que un club perquè el país no tenia gaires altres altaveus. Aquesta peça, a més, arrossega la gràcia amarga de ser una de les darreres publicacions en català sota la dictadura de Primo de Rivera. Naltros la readaptem cent anys després amb la mateixa idea al darrere: orgull de poble i memòria cantada, dedicada a les jugadores del primer equip femení del FC Barcelona que fan un futbol espectacular i són un referent mundial.