Versió de cambra, per a corda nua, sense veu, reduïda a 73 segons, del tema Que la terra et sigui lleu, Company Rocamora. Neix de la necessitat de tenir una música per al comiat dels patriotes de pedra picada que ens han anat deixant, per edat o malaltia: un tema que recordi l’homenatge a en Joan Rocamora, però que serveixi per a tothom. És una elegia serena, pensada per a cerimònies fúnebres, que no tanca cap història: acompanya, agraeix el camí fet i deixa que la memòria continuï caminant.
Podreu trobar la descripció d’aquesta peça més curta a Sit tibi, terra levis, on expliquem el context i la motivació d’aquesta adaptació instrumental de Que la terra et sigui lleu, Company Rocamora. Aquesta versió de 73 segons és una condensació de l’original, pensada per a cerimònies de comiat més lleugeres que busquen una música que acompanyi sense tancar cap història.
[Instrumental]