Estem treballant-hi!
Properament trobareu aquesta secció complerta amb continguts nous i interessants 🤞🏿
Escrita la nit del 20 de novembre de 2024, lluny de casa, quan va arribar la notícia del traspàs d’en Joan Rocamora, company i militant independentista de pedra picada. A partir d’una adaptació lliure d’Ítaca de Lluís Llach (gràcies, Lluís, pel suport), la cançó converteix el dol en camí: un comiat que no s’acaba en silenci, sinó que empeny a anar més lluny. Ska amb regust d’R&B: memòria viva, fidelitat al poble i victòria en homenatge.
Properament trobareu aquesta secció complerta amb continguts nous i interessants 🤞🏿
Bon viatge pels guerrers Que al seu poble són fidels Afavoreixi el Déu dels vents El velam del seu vaixell I malgrat llur vell combat Tinguin plaer dels cossos més amants Omplin xarxes de volguts estels Plens d'aventures Plens de coneixences Més lluny, heu d'anar més lluny Dels arbres caiguts que ara us empresonen I quan els haureu guanyat Tingueu ben present no aturar-vos Bon viatge pels guerrers Si al seu poble són fidels Com sempre ho has set Company Rocamora Més lluny, sempre aneu més lluny Més lluny de l'avui que ara us encadena I quan sereu deslliurats Torneu a començar els nous passos Més lluny, sempre molt més lluny Més lluny del demà que ara s'acosta I quan creieu que arribeu Sapigueu trobar noves sendes Bon viatge pels guerrers Que al seu poble són fidels Com sempre ho faràs Company Rocamora Més lluny, sempre molt més lluny Més lluny del demà que ara ja s'acosta I, quan sereu deslliurats Tingueu ben present no aturar-vos Bon viatge pels guerrers Que al seu poble són fidels Com sempre ho farem Company Rocamora Visca la Terra Lliure, company Rocamora! Com deien els antics, que la terra et sigui lleu Que acaronis els estels! En homenatge, la victòria!