Escrita la nit del 20 de novembre de 2024, lluny de casa, quan va arribar la notícia del traspàs d’en Joan Rocamora, company i militant independentista de pedra picada. A partir d’una adaptació lliure d’Ítaca de Lluís Llach (gràcies, Lluís, pel suport), la cançó converteix el dol en camí: un comiat que no s’acaba en silenci, sinó que empeny a anar més lluny. Ska amb regust d’R&B: memòria viva, fidelitat al poble i victòria en homenatge.
Bon viatge pels guerrers
Que al seu poble són fidels
Afavoreixi el Déu dels vents
El velam del seu vaixell
I malgrat llur vell combat
Tinguin plaer dels cossos més amants
Omplin xarxes de volguts estels
Plens d'aventures
Plens de coneixences
Més lluny, heu d'anar més lluny
Dels arbres caiguts que ara us empresonen
I quan els haureu guanyat
Tingueu ben present no aturar-vos
Bon viatge pels guerrers
Si al seu poble són fidels
Com sempre ho has set
Company Rocamora
Més lluny, sempre aneu més lluny
Més lluny de l'avui que ara us encadena
I quan sereu deslliurats
Torneu a començar els nous passos
Més lluny, sempre molt més lluny
Més lluny del demà que ara s'acosta
I quan creieu que arribeu
Sapigueu trobar noves sendes
Bon viatge pels guerrers
Que al seu poble són fidels
Com sempre ho faràs
Company Rocamora
Més lluny, sempre molt més lluny
Més lluny del demà que ara ja s'acosta
I, quan sereu deslliurats
Tingueu ben present no aturar-vos
Bon viatge pels guerrers
Que al seu poble són fidels
Com sempre ho farem
Company Rocamora
Visca la Terra Lliure, company Rocamora!
Com deien els antics, que la terra et sigui lleu
Que acaronis els estels!
En homenatge, la victòria!
Properament trobareu aquesta secció complerta amb continguts nous i interessants 🤞🏿
