L'Orquestra Inventada a Ona Mediterrània: la nova veu festiva i compromesa de la cultura catalana

En el marc de Sant Jordi del 2025, i encara amb l’eco recent de la publicació del senzill Company Rocamora, Ona Mediterrània va obrir una finestra a un dels projectes més singulars i desacomplexats de l’any: l’Orquestra Inventada. L’entrevista, conduïda per Tomeu Martí, va permetre escoltar de primera mà la veu d’Albert Guitart i entendre millor què hi ha darrere d’aquesta proposta que barreja ska, punk, memòria, llengua i experimentació tecnològica sense perdre mai el gust pel sarau.

Un projecte nascut de l’experimentació i el compromís

Albert Guitart, membre de la banda, definia l’Orquestra Inventada com “una experimentació musical, composant uns temes ajudant-nos d’eines informàtiques i amb altres coses”. La frase, aparentment senzilla, situa el projecte al lloc exacte on vol ser: ni en la nostàlgia pura ni en la fascinació acrítica per la tecnologia, sinó en aquell terreny viu on les eines noves serveixen per remenar velles preguntes.

La Maketa, el primer treball del grup, sortirà publicada el Primer de Maig. Però abans d’aquesta data simbòlica, l’Orquestra Inventada ja havia posat en circulació dues peces carregades de sentit: Que la terra et sigui lleu, company Rocamora i Volem més Català!, disponibles a les principals plataformes digitals i també pensades per córrer per TikTok, Instagram i Facebook, segons l’edat, l’algoritme i les ganes de fer el boig 😜.

Un homenatge i una crida

Que la terra et sigui lleu, company Rocamora és un homenatge sentit a Joan Rocamora, “l’activista, militant independentista, vinculat a moltes associacions del país”, que ens va deixar el novembre passat. L’Orquestra Inventada li dedica una peça que no es queda en el dol, sinó que el transforma en camí, fidelitat i memòria activa. Inspirada en l’imaginari d’Ítaca, de Lluís Llach, i en el pòsit clàssic de Kavafis, la cançó entén el comiat no com un punt final, sinó com una manera de continuar avançant.

Al seu costat, Volem més Català! apareix com l’altra cara del senzill: una crida lluminosa, festiva i radicalment inclusiva. Una cançó pensada per Sant Jordi, però també per qualsevol plaça, barraca, escola, casal o carrer on la llengua necessiti ser dita, cantada i defensada sense complexos.

La intenció era fer una reivindicació positiva i festiva, donam la benvinguda parlant-los en la nostra llengua.

Aquí la defensa del català no es planteja com una frontera, sinó com una porta d’entrada. El missatge és clar: reforçar l’ús social de la llengua passa per sumar parlants, no per aixecar murs. Per això el crit de la cançó —“No només sou benvinguts, us necessitem, fem créixer el català”— funciona tan bé: perquè converteix la reivindicació lingüística en una invitació col·lectiva, sense rebaixar-ne ni un pam la fermesa.

Una nova manera de construir la música popular

Aquest esperit obert també es reflecteix en la manera com el grup entén el seu propi desenvolupament. L’Orquestra Inventada publica primer les maquetes, escolta la resposta del públic i, a partir d’aquí, prepara el salt cap als escenaris. Tal com explicava Guitart: “Veurem la resposta i llavors acabarem de preparar-ho tot per sortir a girar-ho.”

És una metodologia poc convencional, però coherent amb el projecte: provar, compartir, escoltar i construir comunitat abans de desplegar tota la maquinària. En temps de fórmules prefabricades, l’Orquestra Inventada prefereix fer de laboratori popular: una assemblea sonora on la tecnologia accelera el procés, però on el criteri, la llengua i la memòria continuen essent humans.

La banda també anima entitats i col·lectius a fer servir Volem més Català! en actes, celebracions i campanyes. Segons Guitart: “Si troben que aquesta reivindicació festiva els encaixa, poden fer-la servir, evidentment.” La frase resumeix una actitud: les cançons no neixen per quedar tancades dins una plataforma, sinó per circular, ser apropiades i fer servei allà on calgui.

L’Orquestra Inventada arriba, doncs, com una barricada amb guitarra i connexió a internet; una proposta que entén la música popular com a espai de festa, conflicte i comunitat. Encara és aviat per saber fins on arribarà, però el punt de partida és prou clar: fer ballar sense apagar el cap, defensar el català sense demanar perdó i recordar que, de vegades, una cançó pot ser una manera molt seriosa de començar una revolta.

Podeu escoltar l’entrevista en aquests enllaços:

• Ona Mediterrània
• YouTube