Barraca Sound Systems
Som la banda sonora d’un carnaval que mai s'acaba: revolta festiva, vermut i tralla. T'hi apuntes?
una revolta festiva i musical, un carnaval que mai no s’acaba. Barregem ska i punk amb poesia, memòria i ganes de sarau, perquè creiem en totes les formes de cultura popular… sobretot quan es canta i balla. El projecte neix com un experiment musical i tecnològic: fem servir la Intel·ligència Artificial per accelerar els processos creatius, experimentar i inventar. Avui som digitals; demà volem ser una orquestra de carn i ossos amb al voltant d’una dotzena de músics dalt l’escenari. I sempre amb la mateixa idea: fer del vermut un manifest i de cada audició o concert, unes jornades per rumiar a banda de divertir-se. Festa sí, Lluita també ✊🏿
Parafrasejant al gran Ovidi Montllor: perquè ens don la gana.
Som revolta festiva musical: cançons, poesies, i relectures per cantar, ballar, i pensar.
Barregem ritme i poesia, Ska i Punk, clàssics i novetats, anecdotari i memòria, cultura popular i reivindicació social.
En el marc de la música experimental, fem servir la IA com a eina per accelerar els processos creatius, experimentar i inventar. I quan rutlli la cosa en el món digital, crearem una orquestra de carn i ossos amb amb bora una dotzena de músics girant pels escenaris del país i part de l’univers.
Per a qui estima la música de barraques i els concerts de festa major. Per als defensors desacomplexats de la llengua catalana. Per als qui clamen justícia social i nacional. Per als amants de la cultura popular i el bon rotllo.
A les plataformes digitals, a les festes majors, als concerts de carrer, a les barraques i a tots els llocs on es pugui cantar i ballar. Avui en estudi, demà en directe.
25.03.2026
Fruit d'una situació de gran injustícia, neix aquesta cançó que reinterpreta el Cor dels Pelegrins de Tannhäuser de Wagner en ska-punk. La peça transforma la solemnitat original en un crit de ràbia contemporani, connectant passat i present: de la Barcelona insurgent de la “Rosa de Foc” —nom amb què era coneguda arreu d’Europa arran de la Setmana Tràgica de 1909, quan l’exèrcit va reprimir amb foc una vaga general— fins a les injustícies socials actuals. Amb una lírica directa i sense filtres, la cançó passa del lament a la confrontació, convertint la indignació en energia col·lectiva i en una crida clara: el moment de dir prou és arribat.
Properament trobareu aquesta secció complerta amb continguts nous i interessants 🤞🏿