Una cançó que travessa el segle XX com una bala i aterra al nostre amb el mateix missatge: quan el feixisme treu les urpes, no hi ha neutralitat possible. L’Orquestra Inventada adapta l’empenta de Священная война (1941, “La Guerra Sagrada”) i la fa parlar en català, a cop d’ska-punk i de plaça, sense museïtzar-la ni disfressar-la d’èpica llunyana. Aquí “sagrada” no és cap missa: és allò inviolable —la defensa col·lectiva del territori i de la dignitat—, com quan els nostres drets vells dictaven que només es prenien armes per salvar la terra: del Princeps namque al sometent, passant per germanies, miquelets i maulets. És memòria, sí; però sobretot és present: una crida que, malauradament, continua sonant contemporània.