L'enyorament

Joan Anselm Clavé (1861) escriu aquest poema amb el rerefons de les Revoltes de Quintes arreu del país, quan el “crit de guerra” s’endú el promès en lleva forçada, sense redempció en metàlic com feien els rics. Nosaltres l’hem vestit amb un ska amb aire de banda, música que tira endavant mentre el cor es núa. En un context marcat per la Guerra d’Àfrica i la repressió política, el poema posa veu a l’enyor d’una dona que veu com forces alienes, la guerra, l’Estat, i el poder, li arrabassen l’estimat. Sigui guerra, presó o desterrament, el poema ens acosta al mateix patiment.


     

Sento en mi greu frisança
Viu se insinua
Fer malestar
Tot lo del món me cansa
Lo cor se'm núa
I ai! vull plorar

Jo bé aborresc la vida
Trista aflaqueixo terriblement
Ai! Ma mare afligida
Diu que pateixo d'anyorament

Cert que és un fer torment
Lo mal d'ausència
Cert que és un fer torment
L'anyorament, l'anyorament

Ronc sonà un crit de guerra
Que ai! va robar-me
Lo promès meu
Pobre! des llunyana terra
Sempre estimar-me
Jura per Déu!

Des llavors sens sossego
Febrosa abrumu
Mon pensament
Jorn i nit per ell prego
I ai! me consumo
D'anyorament

Cert que és un fer torment
Lo mal d'ausència
Cert que és un fer torment
L'anyorament, l'anyorament

Los usellets no cantan
Pas com solian
Trist surt lo sol
Las flors als ulls no encanten
Ni olors me envian
Tot vesteix dol!

Presa de greu fatiga
Soleta ploro
Mon goig ausent
Ell a tornar molt triga
I en tan jo moro
D'anyorament

Cert que és un fer torment
Lo mal d'ausència
Cert que és un fer torment
L'anyorament, l'anyorament

L'enyorament

Segueix-nos

No soms gaire actius a les xarxes, però hi som! Segueix-nos per estar al tanto del que fem... o no 😅

Estem treballant-hi!

Properament trobareu aquesta secció complerta amb continguts nous i interessants 🤞🏿