Un ska esmolat i murri en homenatge als artistes de la cançó catalana que, quan la censura apretava, deien sense dir i cantaven entre línies. Ta-ta nya-nya juga amb la innocència aparent, balbuceig, rialla, absurd, per recordar aquella escola de picardia col·lectiva que va saber burlar la censura amb enginy... tu ja m'entens 😉
Properament trobareu aquesta secció complerta amb continguts nous i interessants 🤞🏿