Poema d’Apel·les Mestres (1918), també conegut com "A la taverna d’en Mallol". Un quadre modernista de barra i ombres, on s’hi riu, s’hi juga, s’hi balla… i de tant en tant s’hi tanquen portes “en senyal de dol”. L’hem passat pel sedàs d’un ska a l’estil Bad Manners, síncopa i carrer, on la festa no tapa la ferida —la fa sonar.
A la taverna d'en Mallol
S'hi riu i plagueja:
A la taverna d'en Mallol
Molts hi entren amb lluna i en surten amb sol
A la taverna d'en Mallor
S'hi veu i s'hi juga
A la taverna d'en Mallol
Dels diners que hi entren no en torna ni un sol
A la taverna d'en Mallol
S'hi canta i s'hi balla
A la taverna d'en Mallol
Tal hi entra donzella que en surt com Déu vol
A la taverna d'en Mallol
Hi ha hagut punyalades
A la taverna d'en Mallol
Diuen que eren quatre contra un home sol
A la taverna d'en Mallol
No tot són rialles
A la taverna d'en Mallol
Han tancat les portes en senyal de dol
Properament trobareu aquesta secció complerta amb continguts nous i interessants 🤞🏿
