Tirallonga de monosíl·labs

Un cant a les petites coses

En la pell d’un poema pulsant de Pere Quart (1921) l’Orquestra Inventada ha sabut trobar un compàs que el fa respirar col·lectivament: una versió en clau de rocksteady que no domestica la veu del text, sinó que la fa caminar amb pas ferm perquè el desig —aquest grapat de monosil·làbiques demandes— esdevingui ritme compartit. L’origen poètic i aquesta aposta estilística amb una claredat que imposa escoltar el poema com a cançó i la cançó com a poema.

El poema és, essencialment, una enumeració de monosíl·labs que fa de cada un món: fam, pa, foc, llit, vi, pau; colors, vents, ports; un poc de nit i un xic de por. Aquesta successió d’imatges curtes crea una mena de metròcrom que l’adaptació musical aprofita com a motor. En lloc d’explicar o analitzar cada estrofa, la versió transforma la repetició en empenta: el rocksteady hi posa la cadència suau i la potent insistència del baix, i la llista funciona com una coreografia verbal que el grup deixa ballable sense traicionar la senzillesa del text. El text s’escolta com qui compta pasos curts i llargs, i en la música cada compte troba una resposta rítmica que el converteix en catarsi compartida; les paraules petites ocupen l’espai i en guanyen densitat.

Una de les gràcies del poema és la seva humilitat ferotge: no reclama grans promeses, sinó “un poc de tot”. L’arranjament la recull amb una actitud que no és ni moralitzant ni nostàlgica; és una invitació a valorar les fèrtils petiteses. Musicalment això es tradueix en un equilibri entre una empremta ballable i una moderada tendència al caliu —la peça et convida a moure’t mentre pensa en veu alta, i així la comunitat canta el que cadascú pot o vol tenir, al ritme que ho pugui dir 😅

La veu del recitador i la memòria col·lectiva

La versió no arriba a la cançó en buit: la descripció del llançament recorda que el poema de Pere Quart ha estat llargament recitat i musicat, i que una primera impressió del text en escena la vam rebre en un festival polipoètic, recitat per Enric Casasses. Aquesta memòria d’escena aporta al registre actual una textura de tradició viva: la cançó funciona com a pont entre la recitació oral i la festa sonora, entre la íntima llista de desitjos i l’acte públic de dir-los junts. La peça, doncs, actua com a ritual modern que resumeix la història d’un text que mai no ha deixat de circular.

El tema forma part d’un senzill i d’un tribut més ampli a Pere Quart, on aquesta aproximació a la poesia busca ser alhora fidel i renovadora. En el marc del projecte La Maketa —un disc que juga amb versions, homenatges i adaptacions— la peça és un exemple d’operació estètica precisa: prendre un text consagrat i donar-li una vestimenta que el faci combustible per places i casals. Aquest propòsit queda explicat en la presentació del tribut, que situa la cançó com a cant a les petites coses que fan la vida i com a part d’un retrat sonor més gran del poeta.

Resumint

La Tirallonga de monosíl·labs que ens proposen l’Oquestra Inventada funciona perquè manté l’oxigen del text i l’embolcalla amb una pell rítmica que la fa contemporània. No és una versió que pretengui superar el poema, sinó que entén la seva força: la potència de l’aparentment insignificant. Així, la cançó esdevé una festa que pensa, una lletra que es balla i una insistència col·lectiva que recorda al subconscient que la vida comença per voler i repartir “un poc de tot”.

Trobareu enllaços a una versió de Karaoke a la secció de versions, sembla complicat, però impossible 😇

Les Pubilles del Futur

Aquestes punxadiscs que ens acompanyen al “reel” són Les Pubilles del Futur, un duo de DJ’s que es mouen per les xarxes socials del futur i que no podem enllaçar perquè encara no existeixen. Ens ofereixen imatges de la Plaça del Raspall a la Vila de Gràcia (Barcelonès), si us entereu del seu proper bolo, apunteu-vos-hi, que a banda de punxar de tant en tant l’Orquestra Inventada, el seu repertori és molt interessant i variat.

Què volen dir?

• a prepr. Preposició que introdueix complements de lloc o de temps i que pot indicar direcció, destinació o distància; també intervé en locucions de manera o preu i introdueix l’objecte indirecte (excepcionalment, el directe).

• amb prepr. Nexe que indica companyia o inclusió i que introdueix el complement d’instrument.

• art nom. Creació humana que expressa o genera sensacions i sentiments; també recreació de la realitat i tècnica molt acurada dominada per pocs.

• aus nom. f. pl. Plural d’au; designa ocells.

• ball nom. m. Seqüència de moviments del cos al ritme d’una música; per extensió, el lloc on es balla.

• bé nom. m. Qualitat del que és bo; també pot designar els béns o propietats i la virtut.

• bell adj. Que té bellesa; col·locat davant el substantiu, indica precisió de lloc o moment, com en “al bell mig”.

• bes nom. m. Petó.

• bla adj. Que cedeix fàcilment a la pressió; també es diu del clima temperat o suau.

• blau nom. m. Color entre el verd i el violat, característic del cel i del mar, i també una marca blavosa a la pell.

• bosc nom. m. Lloc poblat d’arbres que constitueixen un ecosistema propi; per extensió, lloc amb gran densitat d’alguna cosa.

• brins nom. m. pl. Plural de bri, que és un tros d’herba o fil prim d’un cereal; també pot designar una fibra tèxtil o els estams d’una flor.

• buit adj. Dit d’un objecte que no conté res; en matemàtiques, designa un conjunt sense elements.

• camp nom. m. Extensió de terra fora del nucli urbà, sovint destinada al conreu; per extensió, qualsevol espai real o imaginari (com el camp del coneixement) i cadascuna de les meitats d’un terreny de joc.

• cant nom. m. Acció de cantar; composició musical destinada a la veu; conjunt de versos, sobretot èpics.

• carn nom. f. Conjunt de músculs i greixos d’un animal destinats a l’alimentació; també la polpa d’un fruit i, en sentit figurat, el cos humà.

• cel nom. m. Volta celeste i espai aeri on hi ha els núvols; també l’espai sense límits visibles on són les estrelles, la residència de Déu o el sostre d’una construcció.

• clar adj. Net o pur; lluminós; d’un color suau; evident i fàcil d’entendre.

• clerc nom. m. En textos antics es referia també a un cavaller o savi en dret. Forma antiga de clergue; dins del cristianisme, home que consagra la seva vida al servei de Déu.

• clos nom. m. Espai delimitat i aïllat de l’exterior; també adj. que descriu algú poc comunicatiu o retret.

• coit nom. m. Acoblament sexual entre un mascle i una femella.

• cor nom. m. Múscul que impulsa la sang; símbol d’amor en forma de cor; coll de la baralla i cadascuna de les seves cartes; part central d’una cosa; massa central d’una raqueta.

• crit nom. m. So inarticulat emès per la boca per expressar una emoció, una sorpresa o un dolor; també la veu pròpia de cada animal.

• cuir nom. m. Pell d’animal adobada i tractada per fer peces com bosses, sabates, cadires o sofàs.

• curt adj. De poca llargada o durada, escàs o breu; pejorativament, que té poca intel·ligència.

• de prepr. Preposició que indica propietat, procedència, matèria, part, causa, quantitat, tema de conversa, origen o separació, entre altres relacions.

• del contr. Contracció de la preposició de i l’article el.

• dolç nom. i adj. Com a nom, postres o caramel; com a adjectiu, un dels cinc gustos bàsics que recorda el sucre i, per extensió, quelcom agradable o estimat.

• doncs _conj. Enlla_ça una conseqüència o una conclusió; a vegades, com a castellanisme, s’utilitza amb valor causal (“perquè”).

• dos num. Cardinal que expressa un més un; el seu ordinal és segon/segona.

• drac nom. m. Criatura llegendària amb cos de serp, potes, ales i alè de foc.

• dret adj. Recte o situat a la banda dreta; també dempeus.

• dur adj. De consistència robusta i resistent, difícil de ratllar o deformar.

• d’ prepr. Forma apocopada de la preposició de davant de vocal o h, amb algunes excepcions.

• ei interj. Crida per atraure l’atenció, saludar o rectificar; s’usa per a cridar algú que no sent o per fer-lo parar esment.

• fam nom. f. Ganes molt intenses de menjar; figuradament, desig vehement o manca d’aliments en un territori (fam o famina).

• fang nom. m. Mescla de terra i aigua que forma un fangar.

• feix nom. m. Grup d’elements que se succeeixen i la quantitat de paper igual a dues resmes (1.000 fulls); també conjunt de tiges o altres coses disposades en paral·lel i lligades.

• fel nom. f. o m. Bil·lis segregada pel fetge; en sentit figurat, sentiment amarg o rancor.

• ferm adj. Ben fixat, estable i difícil de desplaçar; també dit de les conviccions o de l’expressió quan és segura i sense vacil·lacions.

• fi adj. Dit dels materials poc gruixuts o extremament dividits; també d’objectes i persones fets o tractats amb delicadesa, o de qui parla sense fer servir paraules grolleres.

• fil nom. m. Element prim i flexible de gran llargada, especialment el que s’utilitza en el tèxtil; per extensió, cadascun dels dos costats de la fulla d’un patí de gel.

• flac adj. Mancat de força o de greix; feble o prim.

• flam nom. m. Flama d’un llum.

• flors nom. f. pl. Plural de flor: òrgan reproductiu de les plantes amb colors vius.

• fluix adj. Mancat de força o de consistència; poc robust.

• foc nom. m. Allò que crema i produeix calor i llum; també un encenedor o misto, una llar, un dels quatre elements clàssics de la natura i, figuradament, el tret d’arma de foc.

• font nom. f. Punt d’on brolla un curs d’aigua; per extensió, origen o referència d’una informació, mitjà d’alimentació i repartiment d’un flux; en informàtica, tipus de lletra; i en valencià, plata o diners.

• fort adj. Dotat de fortalesa o robustesa i d’intensitat.

• fosc adj. Sense llum o claror; també que és tèrbol o, en sentit figurat, ocult o dolent.

• fred nom. f. Sensació experimentada en baixar la temperatura.

• fruit nom. m. Producte generat per les plantes fecundades que conté i ajuda a dispersar la llavor.

• fum nom. m. Partícules exhalades per una combustió; vapor visible exhalat o substància que sembla una exhalació; en plural, actitud vanitosa o pretensiosa.

• gas nom. m. Matèria en un estat en què les forces de cohesió són molt dèbils i es tendeix a expandir omplint el recipient; també mescla combustible que conté un component gasós.

• gel nom. m. Estat sòlid de l’aigua sota zero graus; substància viscosa obtinguda barrejant un líquid amb partícules sòlides; sabó fluït emprat per a la higiene durant la dutxa.

• goig nom. m. Emoció que resulta d’allò que es posseeix, es desitja o complau; cant religiós en llaor d’una Mare de Déu; full on hi ha impresos aquests cants.

• gorg nom. m. Indret més fondo i ample d’un riu on l’aigua s’encalma.

• gos nom. m. Mamífer de la família dels cànids, domesticat i obedient al seu amo; en valencià i tortosí, peresa o persona mandrosa.

• gras adj.nom. m. Voluminós o ric en greix.

• greix nom. m. Substància lliscosa al tacte, de color entre blanc i groc, formada per lípids que constitueixen el teixit adipós dels animals.

• greu adj. [invar.] Dit d’un so o d’una veu de to baix; també qualificatiu d’un afer d’importància negativa o d’una situació seriosa que no admet broma.

• gris adj. Dit del color intermedi entre el blanc i el negre; també es diu d’allò gens notable o sense interès.

• groc adj. [m.] Del color de l’or, del safrà o del llimó; també designa algú pàl·lid.

• gruix nom. [m.] Tercera dimensió d’un cos, considerada com la seva espessor o gruixaria.

• gust nom. [m.] Sentit que permet percebre el sabor; també el mateix sabor d’una cosa i el plaer que causa.

• i conj. [invar.] Nexe coordinant copulatiu que uneix dos o més elements que fan la mateixa funció.

• jo pronom. [m.] Pronom personal fort de primera persona del singular.

• joc nom. [m.] Activitat física o mental per entretenir‑se o divertir‑se; conjunt d’objectes que formen un tot homogeni (un joc de claus); manera de jugar d’un equip; cadascuna de les parts en què es divideixen alguns jocs o esports.

• la art. [f.] Article definit singular femení que actualitza i especifica el nom que acompanya.

• llamp nom. [m.] Descàrrega elèctrica atmosfèrica molt intensa, acompanyada de llum i soroll; figuradament, allò violent, potent o ràpid.

• llar nom. [f.] Indret de la casa on hi ha la llar de foc per cuinar o escalfar; també, per extensió, la casa considerada com a llar familiar.

• llarg adj. [m.] De major longitud del normal; col·loquialment, dit de la persona que sap convèncer amb arguments, tot i no tenir raó.

• lleig adj. [m.] D’aspecte desagradable; també ofensiu moralment.

• llest adj. [m.] Espavilat, intel·ligent per comprendre i descobrir coses; també preparat, acabat o a punt.

• llet nom. [f.] Líquid blanc i nutritiu secretat per les femelles dels mamífers; per extensió, qualsevol líquid blanc i espès semblant a la llet.

• lleu adj. [invar.] Lleuger, de poc pes; de poca importància; superficial o poc profund.

• lli nom. [m.] Planta de la qual s’extreuen fibres tèxtils; també teixit elaborat amb aquestes fibres.

• llit nom. [m.] Moble destinat a jeure o dormir; també canal natural per on corre l’aigua d’un riu (llit del riu).

• lloc nom. [m.] Indret o espai on s’esdevé alguna cosa; posició concreta dins d’un domini o una organització.

• llor nom. [m.] Llorer, arbre o arbust de fulla perenne emprat com a planta ornamental o culinària; també, per extensió, les fulles d’aquest arbre.

• llosc adj. [invar.] Persona que mira malament o que té poca vista; algú que no hi veu gaire.

• lluc nom. [m.] Brot nou que surt de l’arrel, la tija o la soca d’una planta llenyosa i que, generalment, en perjudica el creixement adequat.

• llum nom [f.] Part de l’espectre electromagnètic visible per l’ull humà; també electricitat, inspiració, informació que il·lumina un tema, representació de llums i ombres en art, separació entre elements estructurals o distància en arquitectura.

• llur adj. poss. [invar.] Possessiu literari de tercera persona que significa ‘d’ells’ o ‘pertanyent a ells’.

• mal nom. [m.] Maldat o fet moralment inacceptable; sensació de dolor o malaltia; dany físic produït per un cop o estrip.

• mar nom. [f.] Gran massa d’aigua salada que cobreix la major part de la superfície terrestre; també una porció d’aigua salada envoltada parcialment per terra com la Mediterrània; figuradament, una extensió molt gran o una abundància de coses.

• mel nom. [f.] Substància viscosa i dolça que elaboren les abelles a partir del nèctar de les flors i que acumulen als ruscs.

• més adv. [invar.] Indica una quantitat superior o comparativa (més alt, més gran) i s’empra per afegir o sumar.

• meu adj. poss. [m.] Indica pertinença a la primera persona del singular; allò que és propi d’un mateix.

• moll adj. [m.] Cobert o impregnat d’aigua o d’altre líquid.

• món nom. [m.] Totalitat de les coses naturals i culturals; també la Terra com a hàbitat humà o qualsevol planeta on es pot viure; per extensió, un àmbit determinat de la realitat.

• mort nom. [f.] Fi de la vida. Personatge de l’imaginari popular que es representa com un esquelet sovint portant una dalla.

• nau nom. [f.] Embarcació gran o vaixell; per extensió, aeronau o nau espacial; en arquitectura, espai entre files de columnes d’un edifici com una església; a l’Alguer, branca d’un arbre.

• neu nom. [f.] Precipitació en forma de flocs formats per petits cristalls d’aigua gelada; col·loquialment, cocaïna.

• nit nom. [f.] Període del dia amb foscor, comprès entre la posta i la sortida del sol; socialment, el temps entre el vespre i l’alba en què se sol dormir.

• niu nom. [m.] Construcció que fan els ocells per pondre els ous i criar els pollastres; també cau d’insectes o refugi on es cria; per extensió, casa o lloc de refugi; nucli d’una agrupació de persones d’igual condició (especialment perilloses) i gran quantitat de coses.

• nou adj. [m.] Recent, modern, acabat de crear; que aporta novetat.

• nous numeral [m. pl.] Plural de nou, nombre cardinal que segueix el vuit i precedeix el deu; també en el sentit de cartes o fitxes numerades amb el valor de nou.

• o conj. [invar.] Nexe coordinant disjuntiu que expressa alternativa o contraposició (blau o verd); també pot expressar equivalència entre mots o expressions (joia de plata o argent).

• or nom. [m.] Metall noble, de color groc brillant i molt valuós, que s’utilitza en joieria, comerç i com a estàndard monetari; per extensió, color groc daurat i, en heràldica, metall que representa aquest color.

• pa nom. [m.] Aliment elaborat amb una pasta de farina i aigua, generalment fermentada i cuita al forn.

• pac nom. [m.] Pagament o satisfacció d’allò que cal pagar.

• parc adj. [m.] Que es manifesta amb moderació, especialment en paraules o quantitats.

• pas nom. [m.] Cada moviment repetitiu de les cames en caminar; qualsevol desplaçament de tipus o manera de caminar; cadascuna de les parts d’un ball; unitat de longitud; etapa dins un procés o cerimònia; indret per on es pot passar.

• pau nom. [f.] Estat de tranquil·litat i quietud no torbat per fatics, molèsties o ànsies. Absència de guerra; estat de calma i benestar.

• peix nom. [m.] Animal vertebrat aquàtic, normalment amb aletes i escates; també la carn d’aquest animal que es menja.

• pèl nom. [m.] Filament propi dels mamífers que recobreix el cos o part d’ell; per extensió, qualsevol filament que sobresurt d’un animal o d’una planta o una quantitat molt petita de cosa.

• pell nom. [f.] Capa que cobreix el cos dels animals, especialment els mamífers; també cuir elaborat amb aquesta capa.

• pes nom. [m.] Força amb què la Terra atreu un cos (mesurada en newtons); càrrega o cosa que pesa suportada per algú.

• pic nom. [m.] Punt fet amb la punta d’un instrument; trucada a una porta; marca o clapa com una taca o piga; forat fet amb una agulla o objecte punxegut; cim d’una muntanya acabat en punta.

• pins nom. [m. pl.] Plural de pi; arbres del gènere Pinus de fullatge persistent i fulles acerades.

• pis nom. [m.] Planta o nivell situat sobre el terreny en un edifici; habitatge dins un edifici de diversos nivells; paviment o sòl construït.

• pit nom. [m.] Part davantera del tronc humà, especialment l’exterior del tòrax; en aus i mamífers, la part del cos situada a la regió anterior fins a les espatlles; al·loteu el conjunt dels òrgans respiratoris dins del tòrax; també el pit d’una dona; figuradament, impuls o coratge per afrontar tasques.

• ple adj. [m.] Que conté tanta quantitat com és possible; complet o sencer.

• poc adv. [invar.] De manera escassa o amb poca intensitat.

• pols nom. [f.] Partícules fines i seques, com el polsim que aixeca el vent o la pols de la terra.

• pont nom. [m.] Construcció que permet travessar un riu o un obstacle; objecte en forma de pont; dia de feina convertit en festiu per situar-se entre dues festivitats; en billar, posició especial de la mà per aguantar el tac.

• por nom. [f.] Sentiment d’angoixa o temor davant d’un perill o mal possible.

• porc nom. [m.] Mamífer de la família dels suids, generalment de cos curt i gras i criat per aprofitar-ne la carn; també aquesta carn.

• port nom. [m.] Construcció al mar que serveix per protegir i amarrar vaixells; també, en informàtica, connexió d’un ordinador per a dispositius externs; en geografia, pas entre muntanyes.

• pot nom. [m.] Recipient per a guardar-hi coses, com un pot o un gerro ; també la forma de tercera persona singular del verb poder.

• prim adj. [m.] Dit d’un cos o objecte de poca amplària o gruix; també escàs.

• prop adv. Indica proximitat; en combinació amb de o amb un possessiu expressa que alguna cosa és a prop d’algú o d’un lloc.

• què pronom. [invar.] Pronom interrogatiu que serveix per demanar l’objecte del discurs i, com a pronom relatiu, substitueix el qual, la qual, etc. després d’una preposició.

• rang nom. [m.] Grau social o professional; nivell jeràrquic dins d’una organització.

• rec nom. [m.] Canal destinat al regatge dels camps; canal de reg.

• reis nom. [m. pl.] Plural de rei; Els quatre reis de la baralla francesa; també, per extensió, els regals que es donen per la festa de l’Epifania.

• rem nom. [m.] Instrument de fusta amb un mànec i una pala per a impulsar una embarcació; també l’esport del rem.

• res pronom. [invar.] Pronom indefinit que en contextos negatius significa ‘cap cosa’ o ‘res’ i en oracions condicionals o interrogatives pot significar ‘alguna cosa’.

• risc nom. [m.] Perill o probabilitat de patir una desgràcia o dany.

• riu nom. [m.] Curs d’aigua que flueix contínuament dins un llit; per extensió, gran caudal o afluència.

• rom nom. [m.] Beguda alcohòlica destil·lada a partir de la canya de sucre, especialment a les Antilles.

• rou nom. [m.] En mallorquí Rosada; gotes d’aigua que es condensen sobre la superfície a la matinada, equivalent a rosada.

• ruc nom. [m.] Ase domèstic; figuradament, persona ximple.

• rus adj. Relatiu o pertanyent a Rússia ; com a nom, persona natural de Rússia o la llengua russa.

• sal nom. [f.] Substància blanca, sòdica, obtinguda sobretot per evaporació de l’aigua del mar i usada com a condiment i conservant; químicament, qualsevol compost derivat de la neutralització d’un àcid i una base; figuradament, la gràcia o picant d’una cosa.

• sang nom. [f.] Líquid vermell que circula per les venes i artèries dels animals i que alimenta els teixits.

• sant adj. [m.] Dit d’una persona venerada per motius religiosos o de la seva memòria; sagrat.

• sec adj. Sense humitat o amb poca aigua; erm o estèril; prim; o poc agradable en el tracte.

• seny nom. [m.] Qualitat o facultat de ponderar i mesurar les conseqüències dels actes abans d’executar‑los; prudència o sentit comú.

• ser v. copulatiu Expressa una qualitat permanent o intrínseca, existència, presència o esdeveniment.

• set nom. [f.] Necessitat o desig de beure; també, figuradament, fort desig d’alguna cosa.

• seu adj. poss. [m.] Allò que és d’ell, d’ella, d’ells o d’elles; possessiu de tercera persona.

• si conj. [invar.] Nexe condicional que introdueix un supòsit o una hipòtesi; equival a «si passa això…».

• so nom. [m.] Alteració de l’aire que pot ésser percebuda pels éssers vius; so o soroll.

• sol nom. [m.] Astre estel·lar que dóna llum i escalfor al sistema solar; llum o calor produïda pel sol; moneda peruana de valor antic; col·loquialment, persona amable o afectuosa.

• sols adv. [invar.] Només, únicament.

• son nom. [m.] Estat de somni, suspensió de la consciència.

• sort nom. [f.] Fet fortuït que comporta un resultat positiu o negatiu; conjunt d’esdeveniments atzarosos; la repetició d’un esdeveniment casual; allò positiu que costa d’aconseguir; conjunt de factors atribuïts a l’atzar; futur o destinació; qualsevol ajuda o esdeveniment oportú que evita un problema.

• sou nom. [m.] Nom d’una moneda antiga (sou) que equivalia a dotze diners; remuneració que es rep habitualment per treballar, salari; en eivissenc i nord, sous significa ‘diners’.

• suc nom. [m.] Substància líquida que s’obté esprement fruita; també, la part líquida d’algunes sopes o estofats.

• temps nom. [m.] Magnitud física que permet avaluar l’evolució dels esdeveniments o planificar allò que s’espera que passi; durada d’un esdeveniment concret; en plural, èpoques passades; meteorologia o oratge.

• tort adj. [m.] Desviat o torçat; en valencià, balear i nord, també ‘borni’ (d’una sola ull).

• tosc adj. [m.] Fet sense refinament ni poliment; grosser o groller.

• tot pronom. [invar.] El conjunt de coses implicades, allò complet o la totalitat.

• tren nom. [m.] Vehicle de transport col·lectiu format per un conjunt de vagons que circulen sobre rails.

• tres numeral. [m.] Cardinal equivalent a dos més un; l’ordinal correspon a tercer/tercera.

• tro nom. [m.] Soroll sobtat que acompanya el llamp i és causat per la dilatació de l’aire; també, qualsevol soroll fort com el de les armes de foc o els coets, el fuet, una veu greu o altres estrèpits.

• tros nom. [m.] Part o porció d’un tot; també, una peça de terreny de conreu, generalment petita, on es treballa de forma aficionada.

• vols verb. Segona persona del singular del present d’indicatiu del verb voler (‘tu vols’), equivalent a «tu vols».

• vós pronom. [invar.] Pronom personal de cortesia de la segona persona del singular; tracta l’interlocutor amb respecte mantenint la proximitat.

• vot nom. [m.] Promesa solemne o oferiment fet a una divinitat; també suport o sufragi donat en una elecció, acte de votar.

• vull verb. Primera persona del singular del present d’indicatiu del verb voler (‘jo vull’).

• xaix adj. [m./f.] Brut, mancat de netedat.

• xec nom. [m.] (anglicisme) Document bancari que acredita una quantitat de diners i que es pot cobrar a l’entitat emissora.

• xic adj. [m.] Petit en grandària o quantitat.