Tirallonga de monosíl·labs
Posem música a un poema de Pere Quart (1921) que és llista, ritme i pulsió vital, convertit aquí en rocksteady perquè el desig camini amb pas ferm i col·lectiu. El batec d’una vida que no demana grans promeses, sinó tot allò petit que fa món. Paraula dita com qui compta, com qui insisteix, com qui sap que el que sembla mínim és, al capdavall, l’essencial. Aquest poema ha estat llargament recitat i musicat, el primer cop que el vam sentir va ser en un festival polipoètic, recitat pel gran Enric Casasses.
