La mandra convertida en ska
Hi ha cançons que sobreviuen perquè s’hi juga; n’hi ha d’altres que sobreviuen perquè s’hi viu. Margarideta llevat de matí és, en essència, les dues coses: una ronda infantil que ha corregut de boca en boca abans d’encabir-se en pàgines i fitxers, i ara una peça que la banda ha fet ballable sense renunciar a la picardia original i saltant-se tots els registres anteriors agafant la lletra amb una nova música.
Una roda popular
La lletra és clara en la seva senzillesa i en el seu caràcter repetitiu: una Margarideta que es fa de rogar, excuses que es repeteixen —no tinc camisa, no tinc mitgetes, no tinc ganes— i la figura de Pere que surt a la plaça i torna amb compres com a contrapunt a la inèrcia de la protagonista. Aquesta volatilitat oral, documentada com a peça popular, és precisament el que la fa tan apropiable: la cançó existia com a joc, com a posta en escena infantil, amb la capacitat d’adaptar-se a qualsevol context on calgui riure, encabir braços i fer rotllana.
La versió que ocupa l’àlbum i els concerts no segueix fil per fil el patró musical original: la proposta compositiva és nova i actual, una música feta enguany que agafa la lletra tradicional i la projecta en clau de ball i de banda contemporània .
La mandra com a motor rítmic
El mèrit d’aquesta relectura no és només posar ritme a una cançó de roda, sinó transformar la mandra en motor narratiu i físic: les excuses de la Margarideta —les peces que li falten, la falta de ganes— deixen de ser fraus per convertir-se en un ritornell humorístic que empeny el públic a respondre. Cada negació és una mena d’escombreta que neteja el tempo: la lletra aporta les frases curtes i repetitives de tota la vida que funcionen com a ganxo, i l’arranjament les fa rebotar perquè la plaça respongui ballant.
Aquest joc d’oposicions —quietud de la protagonista versus activitat de Pere— crea una tensió simpàtica que la música explota: la indiferència s’empelta d’urgència rítmica, i el resultat és una cançó que riu de la mandra mentre obliga el cos a moure’s .
Un ska que reinventa la tradició
Tractar una cançó de ronda amb una paleta sonora de vent, síncopa i puls accelerat; el que aquí funciona és precisament l’operació contrària: vestir la tradició de festa contemporània perquè aquesta continuï sent útil. El grup ha optat per una música pròpia, una posada al dia que manté l’ADN popular de la peça però la lliura al present amb la contundència d’un estil que convida inevitablement a aixecar-se i ballar.
A més, la presència de Margarideta al conjunt d’una maqueta que barregen versions, adaptacions i temes propis confirma una intenció clara: fer ballar la memòria, no fossilitzar-la. El dossier del projecte expliquen com aquesta reinterpretació s’insereix en un àlbum de títol simbòlic, on la barreja d’energia punk i alegria ska és el fil conductor que sosté la idea de recuperar i reescriure el repertori popular per a una audiència actual .
Per què ens interessa aquesta relectura
L’encant de Margarideta llevat de matí resideix en la naturalesa doble del seu compromís: respecta la simplicitat, però la lliga amb una urgència estètica que la fa contemporània. No és nostalgia estèrtil; és una reinvenció que reconeix l’origen infantil i l’expandeix perquè funcioni en un escenari de festa. Així, una cançó que era rodolí de pati es transforma en instrument de comunió adulta: els versos curts són cadenes de resposta, les excuses es converteixen en coreografia i la música, en celebració.
Si busqueu una peça que connecti la història oral catalana amb les barraques de Festa Major, aquesta Margarideta ho fa amb gràcia prenent la mandra com a motiu i li posa sabates de ball per acabar ballant amb el nostre Peter Pan que totes duem dins.